RESTAURANT DELIRANTO
Salou

Deliranto, deliri, Dalí desembocant en Alícia.

Per Roman Aixendri
Video, edició i mùsica: Priscila Alegre
Fotografia: Andrei Moldovan



“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.”


El deliri de ser Salvador Dalí portà a l’artista empordanès a pronunciar aquest provocador manifest polític. Surrealisme,... i és que el pintor és considerava monàrquic metafísic però analfabet polític. Segurament que el seu olfacte exquisit el dedicava a olorar la flaira que li regalava la flora de Port Lligat com el seu paladar el devia fer servir per degustar els pits de la seva estimada Gala. La irreverència amb gust no pica.


Un bigotis vertical, perquè el de Nietzsche li semblava massa sobri. Dalí, ésser intranscendent en el sentit més transcendental de la paraula s’hagués corregut degustant els plats elaborats pel xef Pep Moreno.


Sense límits i sempre cap a munt. A la recerca de Bacus o de Príap davant la pregunta “l’ou o la gallina?” l’etern Salvador Dalí hagués contestat “sens dubte, el xef...” i si hagués conegut al xef del Restaurant Deliranto l’hagués inclòs com a un dels éssers primigenis d’aquesta comèdia de l’art tan necessària com és la posada en escena i, en aquest cas, també gastronòmica.


Hom se’ls podria imaginar als dos, pintor i xef. Un sortint de l’ou amb la seva estimada mussa i muller i proferint frases impossibles i l’altre cuinant-lo. Incitant-nos a un canibalisme amorós, imaginari, simbòlic i sobretot espiritual, perquè no hi ha res que busqui més la superfície que l’ànima. Estimar-se és menjar-se sense fer-se mal, provocant orgasmes, deliris; deliranto en esperant.


L’esperit avantguardista es respira en aquest restaurant de Salou transpirat per musses surrealistes i futuristes al mateix temps que per guardians de la memòria com ho serien Marcel Proust o Walter Benjamin. Si hi hagués un incendi a Salour, Déu no ho vulgui ni el Dimoni, Dalí en salvaria l’aire de Deliranto igual que si el hi hagués al Museu del Prado


en salvaria l’aire de Las Meninas de Velázquez. Nuesa gastronòmica i atreviment. Estètica com a ètica. Bellesa i gust com a bondat. Els astronautes són necessaris com també incomprensibles perquè ells expandeixen la nostra percepció de l’Univers. Un petit plat per a l’home i un de gran per a la humanitat; qui experimenta l’evolució del paladar cap al súper paladar. L’autosuperació implica repensar el centre de l’Univers. Prou de centrar-nos en l’estomac. Toca centrar-se en les papil·les gustatives. Al·lucinatòria giratòria i una composició equidistant a la revel·lia sense rebel·lió. Copernicanisme rafaelita. Gastronomia hiperrealista de la mà d’un home que, carregat d’un exèrcit de cambrers, metres i sommeliers, omple tot un espai de textures i colors pintats damunt d’un llenç-plat dissenyat per ser devorat.


Dadaisme pur i dur també a Deliranto. Autofàgia com a reinvenció constant i total. Potser per això, de cara al setembre, en aquest restaurant hi podreu trobar plats inspirats en Alícia al país de les meravelles.


Degustareu llàgrimes de la noia somiadora que va caure a un cau, seduïda per un conill blanc. També hi trobareu unes ampolletes amb líquids per fer-vos petits i grans, i potser també un gat sense somriure, un matoll per on caure. I el millor de tot és que us ho podreu menjar. I si trobem el famós pícnic sense sentit? Hem sentit que hi ha roses que pintar i després menjar. Alerta no us trobeu amb la reina de cors, us el robarà segur.


Pep Moreno, Humpty Dumpty del futur, a qui Dalí prendria per la seva Alícia, del país de les meravelles, particular. Salou o la Gallina? Potser el conill, ara que el surrealisme dalinià desemboca en la revolta lògica inspirada per Lewis Carroll.


A Deliranto ho descobrireu i en sortireu ballant el “sí” a la vida més humil i jovial que haureu sentit en temps. Inclús si a dintre hi porteu algú amb l’ego i la virtut del cineasta figuerenc i autor d’El cant dels ocells i també d’El Senyor ha fet en mi meravelles, Albert Serra. Menjar-se la lògica del sentit. Aquesta és la qüestió, com ho és també celebrar-ho els no-aniversaris.





Pep Moreno Deliranto

restaurante deliranto

Restaurant Deliranto Salou

Pep Moreno gastronomia

deliranto gastronomia pep moreno

Deliranto gastronomia Salou

Marc Miró cuina essencial ametlla de mar

restaurante deliranto gastronomia salou





Més routecru


Mercat de Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou

Restaurant Can Bosch









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016