Aigüestortes

La força de la naturalesa

Per Roman Aixendri
Vídeo: Vlad Pop
Muntatge: Priscila Alegre



Davant del desplegament de forces de la naturalesa, l’ésser humà pot experimentar sentiments contraposats de basarda i de fascinació, de plenitud i d’impotència absoluta. Aquest és el motiu que recorre el romanticisme per les llomes del segle XIX.

Goethe, els germans Humboldt, Friedrich, Von Kleist i tot un seguit d’intel·lectuals del Sacre Imperi Romanogermànic es desprengueren de l’esperit racional que donà el tret de sortida a la modernitat i abraçaren cert irracionalisme. Embriagats per la potència d’entorns com els Alps o la Selva Negra intuïren la idea d’allò sublim.

Aquesta és la sensació que produeix passejar pel Parc Nacional d’Aigüestortes. Hom puja al cim i se sent com El viatger contemplant un mar de núvols, del pintor Caspar David Friedrich. Contundència, majestuositat i abisme s’experimenten a parts iguals aquest parc del Pirineu que festeja amb l’Estany de Sant Maurici.

Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer o Lluís Rigalt, entre d’altres, inspirats per l’esperit romàntic, copsaren les tensions nervioses que s’allotgen a les entranyes de les persones. També entengueren que aquestes mateixes tensions són projeccions a petita escala que reflecteixen l’esperit de la naturalesa. Muntanyes com Montserrat o el mateix Aigüestortes en són un exemple de paratges amb prou caràcter com per provocar corrents artístics i culturals capaços de transcendir. Granit, pissarres i roques calcàries s’encavallen per convertir aquest massís,


que es troba entre les comarquesde l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà, en una pintura vivent que desitja ser escalada i caminada, cavalcada i estimada. Fins i tot una mica temuda.

Recolliment, menudesa i camí cap a un mateix. El Parc Nacional català aconsegueix pintar en l’ànima del viatger aquestes emocions. Seduint-lo i amagant-se d’ell per fascinar-lo encara més, si s’escau. Traços ràpids i enèrgics, de colors freds pinten aquesta paleta d’un gran pintor còsmic i immanent. Les formiguetes que són els viatgers poden albirar a intuir què se sent a l’estar al ventre de la mateixa Terra i què se sentiria si aquesta s’encabrités com un cavall salvatge. El pintor romàntic Turner, en alguns dels seus quadres retrata la victòria de l’ésser humà sobre la naturalesa. “Pluja, vapor i velocitat”, per exemple, transporten una esperança tímida que ens fa oblidar que, si fins ara hem guanyat a la naturalesa, és perquè aquesta s’ha deixat vèncer però que si volgués ens fagocitaria.

Transportat per l’esperit romàntic, de tintura tràgica, torno a la realitat amb el sentiment d’una renaixença interior. Després d’un passeig per aquest macís pirenaic i transpirat per l’excitació torno a bategar a un ritme estàndard. Calma després de la intensitat. Planícia després de caminar crestes que besen núvols. Quotidianitat després del sublim. Caminar per Aigüestortes suposa una sort de transcendència personal. Un canvi que caldrà degustar.





aiguestortes paisatge pirineus

Llac sant maurici Parc Natural


Turisme Alta Muntanya Pirineus


Aiguestortes Parc Nacional Lleida

Alt Pirineu Catalunya Espanya


Lleida Parc Nacional Alt Pirineu


Turisme de muntanya Pirineus







Més routecru


Restaurant Can Bosch

El Molí dels Avis