GIRONA, PASSEIG DE RONDA

Ciutat convertida en vals

Per Roman Aixendri
Vídeo: Andrei Moldovan



No som soldats però passegem les muralles. El caminar segueix el ritme de “Les quatre estacions” de Vivaldi. La pressió sanguínia dels violins ens convida a anar ràpids. La llum del sol durant la tardor és imponent, excelsa però a la vegada és fugissera. Tal bon punt es mostra en el seu moment de màxim esplendor com amenaça d'amagar-se entre les muntanyes.

Busquem les alçades, els camins de pedra que ens permetran enlairar-nos per una ciutat que sembla pintada a l'oli per algun mestre de la llum. Girona està impregnada dels colors de quadres com “El Petó” pintat per Francesco Hayez o “La Magdalena pensant” de Georges de La Tour.

Plàstica i elegant i de colors càlids quasi palpables, la capital del Gironès evoca musicalitat i dinamisme a l'hora que tranquil·litat solemne.


Allà la catedral immensa banyant-se a la vora del sol de color ataronjat, aquí el Jardí de la Francesa que juga a ser l'entorn d'un conte de fades. Des d'un mirador, al mig del passeig de la muralla, ens ho mirem. És tardor però la llum del sol ho impregna tot, momentàniament, d'eterna primavera.

“Tous les matins du monde”, passejaríem per aquest camí de formiguetes tots els matins del món. Per la memòria s'escorre el llibre de Pascal Quignard en què un gran músic se sotmet a la voluntat de la cruel melancolia. El motiu, la pèrdua de la seva muller. Les violes ploren, les violes xisclen. El seu art, però, ens transporta al camí del dolç plaer i el fregament de cordes ens acaricia el cor. La memòria vola àgil, com ho feia Ícar fins que va topar-se amb el sol. Descendim a la realitat, un grapat de fulles s'enlairen suaument, la seva dansa ens fascina. Girona quasi hivern.


Una petjada sorda
de llum incandescent,
destil·lada de pedres
i de violins a dalt del cel.
Prenyada la catedral de color
dels quadres de Caravaggio.
Pinzellades de paisatge,
somnis d'algú com Goethe,
Hölderlin enviant cartes,
rebent-les Napoleó.
El migdia vol fer la migdiada,
el sol pintat per Sorolla
els núvols per Velázquez
i la gent caminant muralles,
enamorant-se pels jardins.
Silenci que surt la lluna!
Girona pintada a l'oli,
serà que marxa a dormir.




Catedral de girona



Les escales de la catedral ens recorden una sonata de Chopin. Tantes escales només poden ser circulades amb l'elegància d'una dansarina. Equilibri i magnitud que ens porten fins a un edifici transcendental i ple de simbolisme. La porta dels Apòstols que hom podria imaginar-se amb forma de vagina i que implicaria un retorn als orígens. Les gàrgoles horitzontalitzant-se per apartar els perills o l'absis que sembla una cascada de pedres i que ens evoca l'anhel de tocar el cel, juntament amb la torre de Carlemany.

Llum besant arquitectura. Turistes a càmera lenta. I allà al fons sembla com si les faroles volguessin encendre's i atorgar-li al paratge un estil impressionista. Plantes enfiladisses atrapant edificis. Fora la muralla sobretot arbres i plantes beneficiant-se de la humitat que els hi sol regalar l'ombra.

Llum i vegetació també als Jardins dels Alemanys, disminuïts lleugerament per la guerra del francès,


heroics i lleugerament mutilats aguantant de peu. Edificis que es disfressen de llibres d'història i entre els nervis dels quals algú hi podria llegir tots els seus esforços en els intents per perdurar. Bancs de color blau i pedres que algun dia emparaven llacs converteixen el paratge en l'antítesi dels “no-llocs” que tant va criticar Marc Augé. L'entorn ens fascina, el record d'un lloc que mai abans havíem conegut ara se'ns asseu aquí al davant.

La Verge Maria i alguns Sants ens miren. De dia i de nit ens observen càndids i benevolents. Aixoplugats de la intempèrie però exposats al mateix temps podria ser que tinguessin ganes de sortir a passejar. Gràcies a un concert de Mozart o d'un Dalí pintant, Sant Joan Baptista s'aixecaria amb una mirada tímida i li oferiria a la Verge sortir a ballar. Tota la nit desfilant com oronetes davant la plaça de la Catedral. La foscor més tendra els amagaria de les mirades furtives, el matí els hi passaria per davant. De pianos i pinzellades Girona ciutat es convertiria en vals.






Més routecru


Besalú. Joia Medieval

Restaurant Disfrutar, seqüència i temps


Guia


Delta Hotel

Restaurant Casa Nuri









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016