VEREMA A LA TERRA ALTA

L'impuls natural del temps

Per Roman Aixendri
Vídeo: Priscila Alegre



La temperatura convida a portar una peça de roba de màniga llarga. Fina per suposat. La pretèrita imperfecta calor ha provocat estralls. Avui, però, a les 7 del matí s'està bé. Una presumpta boira s'insinua pels cims d'algun turó. La llum rega els ceps i el terra de tons marronosos. S'engeguen els primers motors que trenquen el silenci abans que ho facin la majoria de despertadors de la zona. Els bars encara no estan plens, el vi encara s'ha d'anar a recol·lectar.

Observo les mans d'un pagès, gruixudes i carregades de pols, una pols que vol convertir-se en fang. Rengleres i més rengleres de vinya que convergeixen en un punt de fuga ens rodegen mentre es produeix l'esmentada escena. Una conversa fluïda que succeirà de manera furtiva i que jugarà a compartir intimitats, problemes, anhels, valors i fins i tot fantasies. El tractor marxa cap a l'infinit. La conversa alça el vol degut a la fascinació per la terra, pel coneixement i pel reconeixement de les matrius que convertiran en vi el raïm que ara es recull.

Fou Sísif qui es veia obligat a fer feines cícliques que mai s'acabaven. Al camp, aquest tipus de tasques es fan tan evidents com inacabables. Hi ha trossos de terra que compten amb vinyes de més de 60 anys, que han vist com, any rere any, assomava el final de l'estiu i se les despullava del seu fruit. Parlo del celler Frisach a Corbera d'Ebre.

Reflexió, canviem d'entorn i de població. Una filla pròdiga i anhel de portar de manera, podríem dir, poètica l'esforç d'un treball descomunal com és el relacionat amb la vinya. Poètica en el tracte, en el significar i donar valor a carrolls que


denoten petits sistemes lunars. Galàxies petites que insinuen constel·lacions capaces d'embriagar amb una dolça subtilesa. La temperatura puja, el caminar es fa més feixuc però les mans segueixen amb el seu treball d'abraçar-se al fruit i de tallar-lo amb cura, no sigui cas que s'oxidi.

El vi transporta, de la mateixa manera que l'ADN, el caràcter dels seus progenitors. Caràcter simbòlic que descriu la voluntat d'una nissaga que ha anat canviant de tarannà al llarg dels anys i que representa un camí d'anada i de tornada inesperat, però natural i delicat al mateix temps. Parlo del Celler Bàrbara Forés a Gandesa.

Fa acte de presència el vent. Un vent que s'espolsa de sobre un terra d'allò més sec. Canvi d'estil, canvi d'entorn. La passió orgànica es fa palesa. També l'alegria de compartir una tasca i uns valors que s'intueixen atemporals. La verema és un acte social, és un ritual que evita convertir-se en rutina i és, al mateix temps, duresa. No en va, allà on hem anat, ens han ofert convertir-nos en veremadors.

En aquesta última estació em venen al cap les formigues, de moviments ràpids i sincronitzats, que fan la seva feina amb prestesa, disciplina i precisió. En aquest espai de treball també hi ha espai per al futur, per pensar i reflexionar sobre què ens atorgarà el raïm que recollim. Serà una bona anyada? Podrem dormir tranquils aquest hivern? Sigui el que sigui n'estarem preparats perquè la terra ensenya a adaptar-te als canvis inesperats, a la incertesa. Parlo del Celler Clua a Vilalba dels Arcs.


Verema a la Terra Alta, Gandesa, Corbera d'Ebre i Vilalba dels Arcs












Més routecru


El vi que has de tastar a Gandesa. Edetaria

Ruta Ilercavònia. 3 Territoris


Guia


Casa dels Abeuradors

Restaurant Sibarites









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016