AZAEL FABREGAT, SEGUEIX JUGANT

Per Roman Aixendri
Vídeo: Andrei Moldovan



La memòria és una nena juganera. Arriba quan vol, se'n va sense avisar i modifica les vivències al seu gust, pintant un Modigliani allí on besàvem quan teníem 15 anys o un Dalí allà on la nit ens portava a l'inici de l'infinit. L'amalgama de colors de la seva paleta ens descompon i recompon segons els seus criteris. El temps n'és el seu aliat i junts formen un exèrcit implacable.

Hi ha un home que va néixer quan els habitants del planeta Terra no eren ni la meitat de la gent que som avui dia. Aquest, tortosí de naixement i de devoció, coneix els secrets de la memòria mateixa com si l'hagués dissenyat ell. Sap que és fugissera i que seves són les arrels que fan que encara toquem de peus a terra.

Ell és Azael Fabregat. Si no el conegués pensaria que el seu ofici consisteix en quelcom semblant a construir i arreglar rellotges. Els seus moviments i les seves reflexions sempre denoten trànsit i provisionalitat. Les agulles dels rellotges agrairien ser reparades i temperades per les seves mans. Executant cadències a la perfecció, la seva figura destil·la ritme, saber estar i perspectiva. El fill de la Saela és un malabarista de la memòria i executa filigranes quasi impossibles amb subtilesa.

Enginyer químic de formació actualment és director de la URV Campus Terres de l'Ebre cosa que li ha permès tornar a la seva pàtria d'on havia marxat per estudiar, la seva infantesa. D'ella en recorda l'escorxador municipal, convertit ara fa uns anys en el museu de la ciutat de Tortosa. El seu avi, també Azael, en fou un dels fundadors, exercint de carnisser, d'aquest recinte modernista. El seu ofici segurament li va ensenyar al seu nét el gust


per disseccionar i analitzar, en el seu cas idees i molècules.

Director d'universitat tot i que el seu posat seria més de director d'orquestra. El seu estil particular és proper al del dandi, tanmateix molt més afable i natural. Els seus records passegen pel mercat, degusten i oloren diferents productes treballats per pagesos i grangers de les Terres de l'Ebre. L'olor a terra humida li desperta somriures. De fons, sembla sonar música, així és com juga els nostres records amb el nostre passat.

Moments agres i d'altres dolços. L'equilibri de qui sap que això de la vida ens porta vertiginosament a un precipici de manera irreversible. L'equilibri de qui també sap gaudir dels moments bons que ens regalen les petites coses. “Ballarem mentre ens mantinguem drets” sembla dir mentre esbossa aquestes tensions a què ens porta el mateix fet de viure. Les agulles del rellotge, que ell coneix tan bé, no s'aturen. El tic i el tac conjuguen una magistral simfonia que comença amb allegretto i que acaba en Rèquiem. Entre mig tot d'alegries i de plors. L'actitud ferma és el que ens salva, és el que l'engrandeix.

La memòria està jugant, en aquest cas amb mi. Evoco allò que ella em xiuxiueja a l'orella sobre l'estimat Azael Fabregat. Recordar implica mentir, implica crear i també destruir. No és res tràgic. Gràcies a la memòria també generem ficcions carregades de bellesa poètica. La memòria s'aixeca, ens mira a tu, Azael, i també a nosaltres mentre et mirem. L'acte conclou, tornem a la realitat.

Segueix jugant amic Sael, segueix jugant.



Mercat de Tortosa






Mercat de Tortosa










Més routecru


Illa de Riu

Hotelets rurals. Casa de poble Lo Segador


Guia


Delta Hotel

Restaurant Casa Nuri









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016