Francesc Porres.
Les flors de la meva vida

Per Anna Borràs
Vídeo: Vlad Pop



Sempre va saber que volia treballar amb la natura i un dia va descobrir que les flors el feien artista. Francesc Porres és una referencia en el món de l’art floral arreu del món. Aclamat a Àsia, on en són els mestres, i cada cop més reconegut a casa nostra. Sensible, es deixa inspirar per la natura i les persones que l’envolten; generós, creu que el seu art és un tribut al seu entorn.

«El camp d’arròs és a la vora de casa. Surto amb l’avi, primer de la mà, després vaig saltironejant amb pressa, feliç. Pel camí recullo còdols, branquillons. L’avi em crida, farem tard. Miro al cel i el sol m’enlluerna. Em fascina l’aire que mou l’espigues de l’arròs. Fa molta calor i m’agrada. L’avi s’ha posat a la feina. –No marxis gaire lluny Sisco, estigue’t per aquí a la vora–. Jo el sento però no l’escolto, busco i rebusco, i trobo branques, flors, trossos de fusta i els barrejo, els treno, els lligo...»

Tot i que el Francesc Porres mai no m’ha explicat aquesta història d’infantesa, és fàcil imaginar-lo saltant pels marges, curiós i divertit. Els records de l’avi i l’arrossar són ben presents en el seu imaginari, «he estat vinculat des de sempre amb la natura, des de petit m’ha agradat jugar amb els elements que m’envolten i m’apassiona el procés de creixement i transformació». Abans que la seva vessant artística esclatés va haver de passar per uns estudis que no li agradaven i engegar un negoci que no el feia feliç, tot per saber exactament que era el que no volia fer, ser i viure. «Tenia vint-i-tres anys quan vaig obrir una botiga de flors al delta, amb propostes innovadores i dissenys que ja em deien que el que més m’agradava era jugar amb conceptes i formes. I va anar bé, tant, que de sobte em vaig adonar que si seguia lligat a la botiga perdria els anys importants de la vida reclòs entre quatre parets». I va fugir, va conèixer gent i es va obrir al món.

Hamburg va ser una revelació, la gran descoberta, on va conèixer els seus dos mestres fonamentals amb qui té encara una estreta relació. «m’he format a l’Escola d’Art Floral de Catalunya, però sóc florista gràcies a Britta i Dani, els meus mestres». Després van venir les estades a Tailandia, Taipei, Tokio, Kuala Lumpur, Hong Kong... Àsia, on les composicions florals adquireixen categoria d’art i on el Francesc Porres és aclamat com un dels grans. Els premis no paren d’arribar, ni els cursos, les demostracions ni les classes magistrals. Als trenta cinc anys, aquell Sisco que saltava pels marges dels arrossars s’ha convertit en una referència en l’art floral arreu del món.

Textura. Color. Sentiments. Li agrada treballar per les persones i vol que les seves flors transmetin emocions. Els seus muntatges no són merament estètics, interactuen «és el que més m’agrada de la meva feina, experimentar, buscar noves formes que canviïn, s’alterin».


A l’arrossar que hi ha al costat de casa seva, Francesc investiga, com quan era petit, i observa com el vent, la pluja, el sol i el pas del temps modifiquen, envelleixen i embelleixen els petits muntatges que ell ha deixat a la serena. Ara, però, viu a Barcelona, al barri de Sant Antoni, un racó de la ciutat que adora perquè és com un poble, i treballa a Collserola, a l’Escola d’Art Floral de Barcelona, «estar a la muntanya em permet trepitjar fang cada dia, si no fos així em sentiria pres a Barcelona, tot i que m’agrada molt». L’Escola li dona una mica de tot el que necessita: bons companys, treball en equip, aprenentatge i molts projectes com la propera participació a «Girona Temps de Flors» que se celebrarà el mes de maig de 2015. Un projecte ambiciós i molt seductor en el que més enllà de la matèria, es juga amb conceptes i emocions, en el cicle de la vida, diu, des de que la flor neix fins que torna a la terra per a tancar el cercle.

És inevitable preguntar quina és la seva flor preferida i l’obvietat del tema el fa somriure. No en té. Totes el commouen i l’inspiren. A cadascuna li troba un missatge. «Penso en les persones, en allò que vull expressar i és aleshores quan faig la tria de la flor i del material que faré servir. Tot i així, reconec que quan més natural i feréstega és la flor, més m’agrada».

«Sant Jaume és el meu poble, la meva família, la meva gent, tot el que estimo, a ells els dec moltíssim. I el Delta és la meva inspiració: els colors de les estacions, els ocells, les formes dels canals, generoses i obertes, l’aigua, el vent, la pluja...». Cada any, per Tots Sants, Francesc s’aboca a la feina i a Sant Jaume. De les seves mans surten els tributs que familiars ofereixen els seus éssers estimats, «dono allò que sé fer a la gent del meu poble, és una manera de retornar el que han fet per a mi». Són les quatre de la matinada de Tots Sants, el cementiri de Sant Jaume llueix curull de flors, fragant; la rosada de la matinada ha donat vida a les flors, la claror despunta i afebreix els colors i Francesc passeja entre les parets blanques gaudint d’aquest moment únic.

Tot prenent un cafè al costat de casa seva –la tria del local ha estat superba, un lloc amable, amb bon ambient, com els antics cafès de tertúlia– m’explica el munt de projectes que té. Com a coordinador de l’Escola d’Art Floral de Catalunya, seguir avançant i posicionant el centre com un dels millors del món; a nivell individual, acaricia la possibilitat d’obrir negoci propi, de flors és clar, a la ciutat; personalment vol seguir gaudint de la vida amb tota la intensitat possible. Francesc Porres, torna al delta sempre que pot i sap que algun dia s’hi quedarà a viure, per no patir la urgència de la marxa, l’atabalament de fer molt en pocs dies. Sap que els arrossars, la llum i el vent l’acolliran, i la seva gent.

















Més routecru


Rostres - Semblances. David Monllau

Rostres - Semblances. Joan Panisello


Guia


Hotel Restaurant Can Batiste

Restaurant Casa Nuri









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016