besalú

església de Sant Vicenç de Besalú

Besalú
Joia medieval

Text: Santi Valldeperez
Video i foto: Vlad Pop



Documentada ja a finals del segle X, l’església de Sant Vicenç de Besalú combina la seva estructura romànica amb detalls arquitectònics del gòtic, com ara la rosassa.













besalú3

Té la fesomia de pedra preciosa delicada, uniforme i amb mil arestes i perfils. La seva melodia és complexa i diàfana alhora, de mil colors i profunditats. Sota un tel de boira benigna, podria ben bé ser l’estació de destí en un somni d’hivern, a les escorrialles d’una nit tèrbola i atribolada.

En els dies assolellats Besalú apareix d’una peça. Amb tot, malgrat l’aparença de relat regular i fins a cert punt previsible, aquesta “ciutat fortificada” és polifònica i picardiosament digressiva. Com el garbuix incomprensible de rocs que puntuen el llit del riu Fluvià, o com la fenomenal acumulació de pedres que subjecten les cases més antigues del poble, Besalú és fruit de successives capes d’història.

Des de la dominació celta (s.VIII a III aC), al llarg de la seva història, Besalú ha pogut canviar de mans però no d’amos, que no són ni més ni menys que els que s’hi han quedat, els que durant segles hi han combatut, han resistit expulsions, saquejos, incendis i bombardejos. Ells són els artífexs d’una de les viles més boniques de Catalunya. Els fonaments de Besalú són profunds. I és que convé afinar l’ull. L’epidermis de Besalú està tan ben polida que fins i tot semblaria que de pont només n’hi ha un.

Solemne i totèmic, el pont de Besalú resisteix la primera contemplació apressada i es presta a una exploració més profunda. Per fer-ho, cal superar la torre i situar-se a l’altra riba. Al peu de l’oficina de turisme municipal, emergeix, abans que qualsevol altra consideració, l’astúcia edificativa dels seus constructors, que van resoldre oportunament que el pont havia de ser la prolongació de la muralla de la vila. L’actual pont de Besalú el formen set arcades desiguals ben assentades sobre el llit del riu.

“Estem tan acostumats als ponts que podem arribar a creure que no existeixen”, reflexionava el gran Joan Barril, en un paràgraf recuperat pel periodista i escriptor besaluenc Martí Gironell en els primers compassos d’El pont dels jueus (2007). Barril recomanava veure els ponts des de baix per copsar-ne la seva autèntica significació. El pont de Besalú, tanmateix, es resisteix al contrapicat. Requereix contemplar-se des de l’esplanada que a mitjans del segle XIII ja ocupava l’antiga sinagoga. Sota el sol d’hivern, tendre i joiós, aquesta terrassa és sens dubte el millor indret no només per contemplar el pont i el riu, sinó també per reflexionar sobre la permanència de les coses. “El pont és tot el contrari d’una frontera. El pont és la bellesa de la idea”, apuntava Joan Barril.


Els carrers del nucli històric de Besalú atresoren palaus dels segles XII i XIII.








En la novel·la de Gironell, el mestre d’obres Prim de Llombardia exposa que calia fonamentar el pont sobre els blocs de pedres presents al llit del riu, enllaçar els pilans amb arcades i fer-li fer una corba cap a la dreta en un determinat moment per evitar d’estar “constantment exposat als embats de l’aigua”.

Els banys jueus (s.XII) foren descoberts de manera inesperada ara tot just fa cinquanta anys. Els treballs d’excavació van posar al descobert els banys de purificació més ben conservats de la Península Ibèrica. L’estil romànic de l’interior del micvé encaixa amb el conjunt arquitectònic de la vila. I és que Besalú és una perla del romànic català.

“És cert, molta gent ve atreta pel llibre, vol tocar el pont, reviure els secrets de la novel·la, l’atmosfera del call jueu…” Ell descriu la seva novel·la com “una història de creixement, de descoberta, una novel·la d’aventures amb un rerefons medieval”.

Però El pont dels jueus és molt més. Martí Gironell havia estat guia turístic de Besalú; coneixia força la història local.

Documentant-se i preguntant als experts va escollir els fils més adients per teixir una obra que ha estat llegida, reconeguda i valorada a Catalunya i a fora. “A mi m’interessava molt donar a conéixer o explicar com devia ser aquella Besalú que era capital de comtat i era molt potent, que tenia relacions amb el Vaticà… i posar-ho en contrast amb el Besalú que és ara, un poble petit, referent del romànic i de l’empremta jueva a la Península Ibèrica”.

Palaus, comerços i estampes de vida ciutadana s’alternen amb gràcia. A migdia, abans de dinar, Besalú convida al dolce far niente. Bicicletes a les terrasses, melodies romàntiques que s’escolen dels altaveus dels locals, copes d’aperitiu ja vençudes sobre les taules. Testos de gessamins, clavells i herbes remeieres reposen dignament al peu d’algunes cases o de petits murs, com és el cas del carrer Sant Vicenç, que té tota l’aparença d’un pati de palau romà. La col·legiata de Santa Maria, la Cúria Reial, l’hospital de Sant Julià o el convent de Sant Pere completen un dels conjunts arquitectònics més fascinants de la Catalunya Vella.


Per a Josep Pla, la visió del Canigó des de Besalú -“a l’hivern, diamant glaçat- és superba i inoblidable”. Hi estem d’acord. El vent fred del Pirineu ha netejat l’ambient i Besalú apareix pulcra i sentimental.








besalú4

besalú5

besalú6
besalú7

Besalú inspira el passeig distret. Alguns racons de la vila antiga atresoren una certa influència italiana.


besalú8







“Tot, aquí, és geografia”, insistia Josep Pla, subratllant que Besalú presenta “un aspecte de fortificació natural fantàstica i inassequible”. “Aquest és el país del comte Tallaferro”, reblava en Pla, l’heroi de la Reconquesta que a qui mossèn Cinto Verdaguer va dedicar uns versos del seu poema Canigó.


El comte Tallaferro
va com el vent
volant per les altures
del Pirineu…


“Allò que has viscut i que no expliques és com si no hagués passat”… En Martí Gironell busca les paraules precises per fer reviure una cita que li fa goig recordar. Un parell de curiosos s’hi atansen per saludar-lo. La conversa amb Martí Gironell a la plaça Major és una delícia. De la novel·la a l’urbanisme, de la història recent de la Besalú a la història personal… per tornar a la ficció. Ben pensat, el trajecte de la conversa és similar al que proposa la pròpia novel·la. El pont dels jueus proposa un viatge d’anada i tornada cap a la realitat.

És fàcil imaginar que algun dels passejants anònims que aixequen el cap en penetrar a la torre del pont hagin llegit la novel·la de Gironell i en el seu passeig pel call jueu provin de localitzar els detalls que els van fer estimar Besalú. “Jo sóc del parer que cal vincular la literatura al territori i per tant a una manera de fer i d’entendre el món, la vida, el paisatge”, reflexiona Gironell, que recorda amb goig la traducció de la novel·la al portuguès. “Vaig pensar què pot interessar al mercat brasiler d'una història que expliqui la construcció del pont en un petit poble enmig d’una època convulsa? Quan t’ho intentes mirar amb distància, t’adones que potser és així perquè en la història s’hi trobaven uns valors que malgrat que a tu et puguin semblar que es troben reclosos en una història local, de fet es poden extrapolar a qualsevol altre lloc i, en aquest sentit, el missatge d’El pont dels jueus era un missatge de tolerància entre dues cultures”.

Tot just abans d’acomiadar-nos, el trenet turístic ha parat una estona a la plaça Major. Una vintena llarga de persones baixen dels vagons per fer-se fotos. Tot passa a càmera lenta. Besalú plau sobradament la curiositat del passejant. A les places i els carrerons de Besalú, la màgia de l’Edat Mitjana és fresca, aquosa, enigmàtica.


En la seva novel·la El pont dels jueus, Martí Gironell traça amb ofici la convivència entre les comunitats jueva i cristiana al Besalú medieval prenent com a excusa narrativa la construcció del pont a principis del segle XI. Al Besalú contemporani, la transició entre el call jueu i la vila cristiana és suau i elegant. L’art contemporani s’integra amb pulcritud al llegat arquitectònic de la vila.








besalú9

besalú10

illa de riu1

El punt de vista aeri contribueix a entendre el significat etimològic de “Bisuldunum”, el nom originari de la vila. Certament, entre el riu Fluvià i la riera del Capellada, Besalú és una “fortificació entre aigües”.















besalú16

besalú11
besalú12

besalú13
besalú14

El 1971, en la seva cèlebre Guia de Catalunya, Josep Pla glossava “les pedres plenes de noblesa” i la “vida creixent” de la vila de Besalú: “Els seus carrers i les seves places, amb porxos vells, amb edificis antics, conviden a passejar-hi. Les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Pere són dels exemples més bells i impressionants que ens ha deixat el romànic”







Amb la rosassa i el finestral testimoniant la transició cap al gòtic, l’església de Sant Vicenç és una de les perles romàniques de Besalú.







besalú19

besalú20

besalú21

Josep Pla assegurava que “a Besalú, i a tota la comarca, hi ha llonganisses que no tenen rival i bones botifarres".

A Besalú, el patrimoni, els petits comerços i l'art encaixen a la perfecció.








besalú22

besalú22

El micvé o banys jueus de Besalú emergiren a la superfície després d’una excavació l’any 1964. Són la instal·lació més ben conservada del patrimoni jueu de la vila.








On anar

La cuina de mercat és el denominador comú de la cuina besaluenca, com es pot comprovar a Can Quei, just davant de l’església de Sant Vicenç, o als Jardins de Besalú, a l’altra riba del Fluvià. En una comarca indissociablement lligada a la cuina volcànica, la Cúria Reial s’allotja en un edifici emblemàtic (s.XIII-XIV) del centre històric de Besalú. En direcció al pont, al límit del casc urbà de Besalú, el Pont Vell amaga en el seu interior una de les originàries arcades del pont romànic.

A tocar de l’església del monestir de Sant Pere, l’Hotel Comte Tallaferro és una opció immillorable per pernoctar a Besalú. A l’avinguda President Companys, la fonda Sisqués encara manté l’estructura d’una fonda catalana típica del segle XIX.






Hotel Comte Tallaferro
+ info

Can Quei
+ info


Jardins de Besalú
+ info

Fonda Sisqués
+ info

Cúria Reial
+ info





Més routecru


Horta de Sant Joan

L'Últim Pagès









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016