Vicent Guimerà. L'Antic Molí

La galera en estat pur

Text: Roman Aixendri
Video: Vlad Pop
Muntatge: Adrian Lazarean
Música: Andrei Moldovan



Diria que estic davant d'un quadre de Tàpies si no fos perquè me'l puc menjar, olorar i degustar. La seva composició abstracta i harmònica evoca el soroll de les onades colpejant algun penya-segat. El substrat material dels ingredients cobra vida pròpia. Les textures podrien ser llegides com un codi braile embolcallat d'art. Veig la terra en alguns ingredients i em sento transportat a la meva infància, allí on els meus ulls habitaven a les puntes dels meus dits.

No només és art i evocació, també hi ha la necessitat de dir-ne alguna cosa mitjançant els aliments que reposen sobre el plat i també hi ha la voluntat d'experimentar per conèixer en profunditat els productes amb els que es treballa. Analitzo la galera, contemplo el seu caparró i esbrino que es pot menjar, que cruix. Noto passió i un coneixement profund per part del cuiner d'aquest crustaci amb mirada alienígena.

Així que també aprenc. Estic davant d'art, de simbolisme i de saviesa. Les meues narius volen olorar. Sento la frescor de la mar. Un caramel de licor aconsegueix transmetre-me-la. Vicent Guimerà ha treballat aquest microcosmos marí submergint-m'hi dintre d'ell. Un moment de silenci, intensitat làctica fermentada, puja la marea, el meu paladar es prepara.

I per sobre de tot la senzillesa. Es percep l'esforç que s'ha hagut de portar a terme per treballar un aliment tan fràgil com és la galera. L'esquelet exterior del crustaci que tenim al davant


té la mateixa funció que l'escafandre, protegir de l'exterior. Treure l'armadura pot posar en perill la consistència de la fina carn interna. Cal delicadesa o aquesta peça d'art únic i efímer se n'anirà en orris. Aquesta és la meva responsabilitat, tractar la galera amb el mateix respecte amb què Vicent l'ha treballat. No podria consumir-la sense degustar-la i experimentar emocions al mateix temps.

La textura també és context i aquí hi entra la cultura, les Terres de l'Ebre amb les seves muntanyes i les seves platges i ports. Aquest animal amb un nom científic impactant, Squilla Mantis, sembla una embarcació, el seu cap una illa, potser Cabrera, vista a l'horitzó des de dalt dels Ports de Beseit.

La galera quasi bé no té textura, és com un àngel intermitent amb la consistència d'un núvol. El cel entra per la boca, cruix la terra, els sentits es disparen i no hi ha guerra que valgui. Les galeres de Vicent Guimerà sonen a Wagner de jove; esperit i cos units per la voluntat de poder.

Hi ha poesia i també sonoritat en aquest llenç horitzontal igual que als cal·ligrames de'n Salvat-Papasseit. No estic davant d'un museu ni davant d'un llibre, però veig córrer mil històries encadenades mentre cruix la pota de la galera i sento que no hi ha més art total que aquell que et permet gaudir-lo amb els cinc sentits i també imagino L'Antic Molí com aquell museu de les obres úniques i ambulants.








Més routecru


Ulldecona

Restaurant L'Antic Molí









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016