Sôngis rides. Bodegom

La Barceloneta de Joan Salvat-Papasseit

Poesia: Oriol Fuster
Veu: Ruben Ametllé
Video: Vlad Pop



El cranc assetja
i assaja la sitja,
la xica malda
per vendre't un peix.
Els veïns ja no saben
qui són ni on es troben,
«¿i el guiri, agrada
o no li volem veure el pèl?»

La mar que t'immensa,
el cel que t'ablava;
el moixó que recita
un poeta ja mort.
Reposa en silenci
-certesa enutjosa-
i l'homenatgen:
altiva, xaranga ufanosa,

rapers que breakdansen,
home que ven xurros,
infant i pilotes,
pare d'esperances,
mare d'il·lusions.
Estranger que pregunta,
alberg en cants propis
-estranys, els Ulissos hi són.



L'okupa badalla,
l'urbano protesta,
el noi enamora,
la paieta què vols.
El gos que baldufa
l'infant que es fot fato,
ancià d'entranya
-la mare que el va-

rebentat remuga
i esguarda el sot.
I tanmateix, continua:
gelat de maduixa
amb xarop de clixé,
entre palla i paella,
plaça d'Hòstia immacula
finestra d'un AirBnB.

L'skinhead camina
-becari precari
amic del CCCB-
«¿i tanmateix?», pregunta,
«¿tanmateix?» -s'exclama,
pensa, repensa, s'anima-,
«¿i tanmateix», acaba,
«tanmateix, la remor persisteix».


La vida s’amaga sota els plecs de les coses senzilles, sembla cridar Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) des del seu llit de la Barceloneta. Malalt de tuberculosi, Salvat moriria 3 anys després que es publiqués “L’irradiador del Port i les gavines”, volum que aplega la poesia “Tot l’enyor de demà”.








Plus routecru


ROUTE 05. Les ports de hetre

Horta de Sant Joan









TRAVEL CULTURE

         



Équipe
Contact
Engagement
Emploi
Conditions d'utilisation
Politique de confidentialité
©rreset 2016