Sôngis rides. Bodegom

La Barceloneta de Joan Salvat-Papasseit

Poesia: Oriol Fuster
Veu: Ruben Ametllé
Video: Vlad Pop



El cranc assetja
i assaja la sitja,
la xica malda
per vendre't un peix.
Els veïns ja no saben
qui són ni on es troben,
«¿i el guiri, agrada
o no li volem veure el pèl?»

La mar que t'immensa,
el cel que t'ablava;
el moixó que recita
un poeta ja mort.
Reposa en silenci
-certesa enutjosa-
i l'homenatgen:
altiva, xaranga ufanosa,

rapers que breakdansen,
home que ven xurros,
infant i pilotes,
pare d'esperances,
mare d'il·lusions.
Estranger que pregunta,
alberg en cants propis
-estranys, els Ulissos hi són.



L'okupa badalla,
l'urbano protesta,
el noi enamora,
la paieta què vols.
El gos que baldufa
l'infant que es fot fato,
ancià d'entranya
-la mare que el va-

rebentat remuga
i esguarda el sot.
I tanmateix, continua:
gelat de maduixa
amb xarop de clixé,
entre palla i paella,
plaça d'Hòstia immacula
finestra d'un AirBnB.

L'skinhead camina
-becari precari
amic del CCCB-
«¿i tanmateix?», pregunta,
«¿tanmateix?» -s'exclama,
pensa, repensa, s'anima-,
«¿i tanmateix», acaba,
«tanmateix, la remor persisteix».


La vida s’amaga sota els plecs de les coses senzilles, sembla cridar Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) des del seu llit de la Barceloneta. Malalt de tuberculosi, Salvat moriria 3 anys després que es publiqués “L’irradiador del Port i les gavines”, volum que aplega la poesia “Tot l’enyor de demà”.








Mehr routecru


ROUTE 05. Die Buche Ports

Horta de Sant Joan









TRAVEL CULTURE

         



Team
Contact
Engagement
Jobs
Nutzungsrechte
Impressum
©rreset 2016