Rostres/Semblances
Mariaelena Roqué
L’enyor del futur

Text: Anna Borràs
Video: Vlad Pop


«Multidisciplinar. Visual, espaial i d’escena». Així es defineix a sí mateixa Mariaelena Roqué, l’obra de la qual, peculiar i immensa, plena de vestits-personatges, de símils i identificacions, de crítica i denúncia, surt al món des d’una nau a l’Aldea, on prepara la seva darrera instal·lació-exposició que recull trenta-cinc anys d’art i feina


Hauríem pogut quedar a casa seva, una bonica casa de poble, a les Cases, davant del mar, però aquesta dona menuda i inquieta no para mai i ara està en plena voràgine preparant una exposició que parla molt d’ella i de la seva obra, una retrospectiva de trenta-cinc anys de treball.

A una nau ampla i serena, en filera anàrquica, s’estenen al terra cossos fets de filferro que esperen ser vestits amb luxoses robes i dissenys agosarats, capses plenes de caps i barrets inaudits, baguls que s’ompliran d’objectes inversemblants, grans fotografies d’aquesta dona gràcil... res és res i tot cobra vida quan es relaciona i s’uneix a la idea, darrera de la qual hi ha Mariaelena Roqué.

Aquest espai immens es fa petit amb l’abundància de l’obra d’aquesta artista catalana, veneçolana, mig filipina, asiàtica de cor, ciutadana del món. Joan Gil, l’amic fotògraf, li ha cedit aquest lloc que ella qualifica de luxe perquè li permet aglutinar tot l’ imaginari de la seva vida artística entre quatre parets. Amb Joan han fet la proesa de captar en imatges d’estudi els moltíssims muntatges, escenografies i indumentàries que el seu cap i les seves mans han creat al llarg de quasi bé quatre dècades. Autoretratsretratats. N’està orgullosa. Li agrada allò que fa i creu en la seva utilitat. Bella, útil, transgressora. L’obra i la persona.

Mariaelena segueix movent-se ràpida i diligent d’un costat a l’altre d’aquest gran espai, demana consell a Faisal, el seu col·laborador sense el qual «no se’n sortiria». Faisal explica que és difícil seguir el ritme de Mariaelena, que es lleva cada dia a trenc d’alba, mai més tard de dos quarts de cinc de la matinada. Contrastos. Reflexió i moviment. Va formar juntament amb Carles Santos, músic i artista multidisciplinar, la companyia Carles Santos l’any 1985, i junts crearen un llenguatge molt personal que va deixar un gran llegat plàstic que es transcendeix a si mateix.

«Darrera la meva obra sempre hi ha una intenció molt precisa». Res és frívol, res és improvisat, darrera de tot plegat sempre hi ha un concepte que proposa denúncies, mostra indignació, i és segurament per això que l’obra de la Mariaelena no deixa indiferent ningú.

«Sóc ballarina, model, performer, per a mi el vestit és fonamental». Mentre remou caixes i canvia embalums de lloc, recorda els seus inicis, quan aquests vestits que ara viatgen embalats donaven cos a personatges i missatges. Una obra complexa que ara ha mutat per convertir-se en una altra cosa, «torno sola amb aquest exèrcit d’objectes, sense gent, amb les meves escenografies... així em presento jo avui». El Museu de Teixits de Lyon (Musée des Tissus de Lyon), el Centre Nacional del Vestit d’Escena i de l’Escenografía de París, el Museu de la Indumentària, la Fundació Miró i el Mercat de les Flors de Barcelona i tants d’altres magnífics escenaris han vist exposada l’obra de Roqué. Espais a vegades insòlits, pel que tenen d’especials: «em fascina veure les meves creacions al costat de vestits litúrgics, per exemple, de peces amb segles d’història, en edificis barrocs o avantguardistes; crec que la mescla aporta molt a la meva col·lecció».

Viu a les Cases d’Alcanar des de fa 32 anys. Hi va arribar per acompanyar el seu pare malalt. Venia de Filipines i d’anys de voltar pel món. Les Cases la van atrapar. «Tinc una casa centenària de la que em vaig enamorar a primera vista, amb el terra de fang i les parets de calç i el mar enfront. És el meu niu, el meu refugi, una mena d’úter». Durant anys ha conviscut en aquest entorn, aïllada de la realitat que l’envolta, lluny, amb el cap en un altre lloc, potser per aquest concepte uterí de la casa que la protegeix. Durant anys ha buscat solitud i descans, privacitat, en aquest indret que mira el mar. «He viscut i treballat sempre envoltada de gent. La meva arribada a

casa significava silenci, pau interior, d’aquí el meu aïllament. Però d’un temps ençà he vist que he de tornar part de tot allò que m’ha donat aquesta terra». La seva participació en la Bouesia de la mà del boueta Miquel Àngel Marín, la performance que omplí de talent la plaça a Santa Bàrbara, la recent instal·lació a Lo Pati d’Amposta, amb l’Àpat Kanibal, posen noms i dates a aquest tribut.

Sempre ha estat una mica felina, esquerpa. També nòmada. Adora Veneçuela, on va passar la seva infantesa, el país on varen emigrar els seus pares quan ella encara no tenia un any des de Tarragona. Les seves faccions denoten que Mariaelena pertany a tot arreu, però afirma que Catalunya és natural per a ella, tant pel seny com per la rauxa. «La locura», emfatitza. «Tinc la intrepidesa llatinoamericana i sóc reservada com el català. M’agrada viure senzillament enfront de l’enorme sofisticació que hi ha en els meus treballs». Contrastos de nou.

Sense sentir cap enyor del passat, a Mariaelena li agrada mirar enrere. Rememora les dècades dels 60 i 70 com un moment únic que li va permetre eclosionar com artista i li produeix una tristesa enorme la involució que els temps actuals han dut en qüestions de llibertat, respecte i honestedat. «Celebro quotidianament la vida. No tinc comptabilitzada l’edat. El físic canvia, per descomptat, però no la força i la intensitat amb la que s’ha de mesurar la vida». La maduresa per a Mariaelena és una mena d’alliberació, de pèrdua de pudor. Segueix traginant d’un lloc a l’altre per aquesta nau immensa i repleta. La llarga melena oscil.la entre les caixes, dinàmica, impacient. El telèfon ha sonat vàries vegades. L’agafa finalment i es disculpa. Mira al seu voltant amb els seus ulls glaucs, li queden pocs dies per acabar d’empaquetar. Comença una nova aventura, que recull el passat però sempre mira el futur.




Més routecru


Sang de Corb. El vi que has de tastar a...Corbera d'Ebre

Cuines i vins. Cal Faiges









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016