Gandesa

Lliçons d’Història entre vinyes


Text: Santi Valldepérez
Foto: Jordi Canalda
Video: Vlad Pop

El tractor ha reculat amb gràcia i ofici, i en menys de mig minut el silenci ha tornat al carrer. El pagès surt al carrer sense reparar en el petit prodigi que ha aconseguit. Deixarà les portes del magatzem obertes i feinejarà encara durant deu minuts llargs abans de pujar a casa. Mentrestant, el tractor reposa amb dignitat a l’interior del magatzem, entre fustons, povals i fileres de tomates de penjar. Finalment, el pagès que fa una estona s’ha anat fent gran a lloms del petit tractor vermell fins esdevenir presència física imponent aixeca el cap i ens dedica una salutació cordial. No ens coneixem, però als dos sembla que ens agrada el que hi ha a l’altre cantó. Ben pensat, un pagès torna cap a casa després d’una jornada calorosa al tros i creua la mirada amb un foraster que pren notes i enregistra en vídeo al davant de casa seva; el foraster interpreta com una benedicció l’aparició àulica del pagès a lloms d’un tractor. L’escena presenciada a l’horabaixa d’un dijous d’agost condensa el que podria ser un dia qualsevol d’estiu a la capital de la Terra Alta. Roberto Rossellini comentava sovint en les seves entrevistes que el que realment el fascinava de la vida era el fet que els fets més trascendentals succeeïxin amb la mateixa naturalitat que els episodis quotidians.

Un petit gos marró, sentinella de la propietat familiar, s’ho mira tot plegat ajagut amb mig cos a la vorera i mig sobre l’asfalt. Ara són dos nens els que s’apropien del carrer i juguen a empaitar-se amb les bicicletes. El gos ni s’immuta. Cap veí no ha sortit al balcó molest per l’esclat enèrgic de la corredissa. Tot plegat sembla només haver succeït per corroborar les paraules de Rossellini. Em vull convèncer que he assistit com espectador a alguna cosa especial, però la quotidianitat ha irromput i tot s’ha anivellat màgicament. León-Paul Fargue, el vianant de París, insistia que el secret rau en “esdevenir silenci perquè el silenci ens regali melodies”. I encara: “escriure és saber apoderar-se de secrets que encara no sabem

transformar en diamants”. L’escena d’una tarda d’estiu a Gandesa presenta un caire atemporal i fins a cert punt oníric. L’endemà comencen les Festes Majors. L’expectativa del “dolce far niente” ho inunda tot: les converses a la Plaça Gran, les salutacions dels passejants, els jocs dels nens. Per tot el casc antic hi ha banderes violeta penjades amb l’escut de la població, un guant blanc sobre una senyera. Un escut amb personalitat, que recorda inevitablement un dels episodis més determinants de la història de Gandesa, que precisament l’any 2014 s’ha volgut recuperar implicant els ciutadans en una gran mise en scène.

La Farsa de Gandesa, expressió que dóna nom a la companyia teatral local, és el fallit enllaç matrimonial que va tenir lloc a Gandesa el 17 d’octubre de 1319.entre l’infant Jaume d’Aragó i la infanta Elionor de Castella. Una interessantíssima posada en escena dirigida per l’escenògraf i dramaturg Antonio Belart ha vist la llum al mes d’octubre de 2014 per commemmorar l’episodi. Tota la població s’hi ha bolcat unànimement. La immensa parade va insuflar autoestima als gandesans, que de sobte van poder apreciar de manera tangible el pes històric de la seva població. Encara ara alguns comerços del poble decoren els aparadors amb la bandera violeta i l’escut enguantat.

La Història de Gandesa (2013) d’Anton Monner recull oportunament la descripció de l’episodi per part de l’historiador Jerónimo de Zurita. Monner contexualitza l’episodi: la conveniència del matrimoni per afavorir la concentració de territoris sota una matixa corona, les intervencions del papat, i , especialment, “les tendències ascètiques” del príncep Jaume d’Aragó, que resultaren definitives perquè el guant restés oblidat a l’interior de l’església. En tot cas, Monner destaca que “l’estada del rei a Gandesa i dels alts personatges que l’acompanyaven durà tot el mes d’octubre de 1319”.



Gandesa

Gandesa2
Gandesa3
Gandesa4

El camp gandesà es prepara durant l’estiu per esclatar en ufanor a finals d’agost, just després de les Festes Majors, quan s’inicia la verema.


Gandesa5


Gandesa6

Gandesa7
Gandesa8
Gandesa9

El diumenge 19 d’octubre de 2014, la companyia teatral la Farsa de Gandesa va comandar un multitudinari exercici de participació ciutadana amb la representació del fallit Casament Reial esdevingut a Gandesa l’any 1319 entre l’infant Jaume d’Aragó i Elionor de Castella.





Més routecru


Adéu Galdiri

Reserva de la Biosfera









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016