Rostres/Semblances
Pili Cugat o Blanca,
la Jueva de Tortosa

Text: Anna Borràs
Video: Guillermo Barberà


Calmo el pensament poruc obrint els ulls a la vesprada
embolcallada per fulles i mes fulles bressolades pel vent
endolcides per la llum roginosa de la tarda.
També les margarides juguen amb les parpelles del sol
esdevenint reflex dels delicats colors que tot ho mostren.
Unes arrels enrinxolades a la terra pedregosa
els deliciosos cromats d'ombres subtils,
de fulles i més fulles arrossegades pel vent ...

Pili Cugat (2014)


«Passejant un dia pel Call de Tortosa vaig tancar els ulls i vaig pensar com seria la vida en aquells carrers tan plens de vida fa cinc-cents anys».

Blanca versus Pili. Blanca i Pili. Blanca dins de Pili. La relació entre el personatge de Blanca, la Jueva de Tortosa i Pili Cugat, que li dóna forma i transcendència, és tan íntima i forta que a vegades costa destriar si en realitat estàs davant de l’una o de l’altra. Valenta, transgressora, amb els ulls mirant sempre al futur, Pili Cugat un dia es va veure a si mateixa formant part d’una gran representació en què el personatge de Blanca caminava pels carrers de la seva estimada ciutat tot recuperant una memòria subtil i gairebé perduda. La història d’aquells jueus que durant segles van caminar, estimar, plorar i fer créixer els fills en els carrers d’un barri de Tortosa.

Guia turística de professió –també per vocació, ningú que no tingui amor a la seva professió es posa a mostrar el patrimoni de la seva ciutat com ho fa Pili Cugat–, cantant, actriu (oi que sí?), mare... Pili Cugat viu un moment d’inflexió en la seva vida. «Canto per donar veu a sentiments i moments viscuts en un passat no tan llunyà». La inspiració li va venir d’un descobriment personal, el de la música sefardita. Des que va sentir-ne algunes peces no va parar d’investigar i voler conèixer l’origen i la història d’aquells sons que l’havien subjugat. I ara Pili els canta amb fervor, amb la mirada perduda en el cel i amb la complicitat d’aquells que la venen a escoltar.

La Blanca forma part del paisatge del barri. Passeja, saluda, els nens l’envolten, les àvies li segueixen les passes, un crit, unes corredisses, ella riu amb aquest gest ample, entranyable, conciliador i canta. Amb els braços estesos al cel i el front aixecat comença a entonar una melodia dolça i intensa. Cants sefardites que conten el dia a dia d’aquells jueus que habitaven els carrers que avui trepitgem a la recerca del seu passat. El conflicte de l’Orient Mitjà dóna actualitat colpidora a aquest poble que fa cinc centúries habitava de forma quotidiana routecru catalanes. «Mesclar la vessant més tràgica de la història, l’èxode, la tristesa i l’enyor, amb l’alegria de la quotidianitat, bodes, mercats, xafarderies mentre les dones renten la roba, costums i rituals... això és el que vull

transmetre durant el recorregut pel Call», ens explica Pili.
Avui el barri, com una paradoxa, és habitat per un gran nombre de famílies musulmanes i també gitanes que reben a Blanca amb els braços oberts, còmplices, testimonis de la narració d’una història que tampoc no els és aliena. «Durant les visites he viscut situacions meravelloses de convivència. Recordo un dia que un avi gitano va voler acompanyar els meus cants amb la seva guitarra, va ser realment emocionant».

Cada dissabte al vespre i els diumenges pel matí, Blanca s’apareix pels carrers del Call. Estava cantant en el seu exili amb tanta tristesa i enyor que de sobte ha retornat a la terra on va néixer per mostrar els seus racons a un grup de curiosos amb ganes de saber. Amb una túnica marró, les mànigues blanques com el seu nom, un mocador verd i una petita bossa a la cintura plena de sorpreses, Blanca es presenta i arrenca a cantar: A la una yo nací, a las dos me engrandecí... les notes de l’antiga cançó sefardita i la seva veu portentosa omplen el carrer i es posen a la butxaca el grup que la seguirà durant més d’una hora pels carrers tortosins.

«Et veig pels carrers del Call jueu i m’estremeixo... semblen fets a mida per a tu...uns escenaris del tot idonis» (testimoni deixat a la pàgina de Facebook de la Jueva de Tortosa)

La ruta té moments del tot inspirats: la boda de Blanca amb el seu estimat Gentó, el cant davant el pou de la plaça de la Figuereta amb les comares, l’oda a aquell mariner i la palomba i la cançó trencada sota el Portal dels Jueus que omple de llàgrimes els ulls de Pili Cugat. «Blanca va néixer aquí l’any 1470 i va haver de marxar cap a Itàlia amb a seva comunitat el 1492. Quan represento aquesta partida forçada cap el desconegut veig que la gent que m’escolta s’emociona i això fa que jo mateixa ho visqui amb moltíssima intensitat». Llàgrimes als ulls dels visitants, de Blanca, de Pili... La sensibilitat a flor de pell i la força de la representació han atret a jueus de diverses parts del món a seguir les passes de Blanca.

«Perquè és el teu perfum el que m'obre les portes a temps passats que es fan propers. L'olor de la rosa i també del gessamí acaronant els meus sentits». (fragment

d’un escrit de Pili Cugat aparegut a la pàgina de Facebook de la Jueva de Tortosa).

Pili Cugat és Blanca només des del passat mes de febrer quan varen començar les visites pel Call. Abans però mesos de preparació, un amor intens per l’antiga música i les lletres de les cançons sefardites i, sobretot, moltes ganes de comunicar. I escriu i ho publica a la seva activa pàgina de Facebook on es troba amb tots aquells que la segueixen i que li donen força per seguir endavant amb la Blanca i amb altres nous projectes.

I és que Blanca ha traspassat els límits del seu barri estimat i s’ha retrobat amb les seves arrels del camp entremig d’oliveres mil·lenàries. El Cant de l’Olivera és un dels projectes de Pili que ja ha pres cos. La jueva es mimetitza i canta entre les escorces retorçades i rugoses amb la seva veu potent omplint aquest escenari commovedor.

«La passió per la terra, per la vida dels meus avantpassats em van fer mirar aquest lloc amb els ulls ben oberts. Recordant els cants de batre, el bell costum d’espantar el cansament amb cançons... em sembla importantíssim recuperar aquells moments de comunicació i germanor».

Contemplo la teva mirada viva i esculpida pel pas dels anys, de pluges i ventades, sequeres i el tacte de tantes mans recollint el teu fruit. Vam marxar i has seguit fent-te gran i corpulenta. Molt poc a poc has seguit nodrint-te de vida. T'he trobat allí on et vaig deixar! I ara, torno a cantar sota les teves branques. (fragment d’un escrit de Pili Cugat aparegut a la pàgina de Facebook de la Jueva de Tortosa).

Tenacitat, sensibilitat, perseverança i bellesa. Aquests són els quatre conceptes que tria Pili per lloar les antiquíssimes oliveres. Tenacitat, sensibilitat, perseverança i bellesa serien igualment qualificatius adequats per parlar de Pili Cugat. Una dona plena de projectes, d’ulls veraços i somriure franc. Sola amb el seu cant davant d’una munió, enmig dels carrers o de les parets despullades de l’església Nova de La Ràpita, passejant entre oliveres, cantant a cau d’orella i assajant sincera només per algú que la ha volgut conèixer.




Més routecru


Sang de Corb. El vi que has de tastar a...Corbera d'Ebre

Cuines i vins. Cal Faiges









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016