Si m'acompanyeu, quasi que podríem anar a preguntar-los-hi algunes coses. Sempre m'ha sorprès la seva manera d'edificar i de situar les necròpolis. Aquestes arquitectures són com l'embolcall de les avellanes, que aixopluguen de totes les inclemències de l'exterior. Només són sensacions, res de sòlid sobre un passat, ara present, del que no en sabem gaire cosa. Almenys jo, almenys des del meu punt de vista. Només trossos d'arxiu que hem anat ajuntat per il·luminar aquelles coses que resten a la fosca i que potser allí voldrien seguir estant.

Tota aquesta gent, tan llunyana i tan propera. Mireu quins ulls més bonics. Aquest noi,... els seus ulls,... les seves mans,... la seva manera de moure's... Podria enamorar-me d'algú així?


Si ben mirat, en aquest precís moment, ja em resulta molt més proper que la meva veïna del setè pis de Pyong Yang.

Com dius? No t'entenc. Disculpa'm. Ei gent que m'agafa de la mà! Si us plau no em deixeu aquí sola. Però no em molesta com m'agafa. Noto dolçor en la seva expressió i bondat en el seu caminar. Us semblarà estúpid això que us estic explicant, però els sentiments ho són, vistos des de fora. Juraria que només és capaç de notar les subtileses aquella gent que les viu. La resta romanem cecs fins que ens impregnem d'alguna cosa que no sabria definir i que ens permet entendre el sentit de totes plegat, de cada moviment, de cada racó de la realitat... i és allò que algú s'atreviria a anomenar “amor”. Jo prefereixo “sensibilitat”.



Esmorzar a la terrassa de la casa rural del centre del casc històric de Calaceit. És tot un nucli antic molt ben conservat, ple de cases del segle XVIII.
A baix: taller de ceràmica a l'estudi d'un artista de Miravet, visita i tast al un molí d'oli de Calaceit.

DESIDERI LOMBARTE


Tots los colors

Mil colors, foc i flama.
Al barranc mil colors,
al barranc i a la serra.
Ginebres i coscolls
i per en terra
mil colors a la jonça i al boix.

Foc i flama als orons,
als grévols verd i brasa,
flama damunt dels xops,
blanca la glera blanca,
groc bancal de rostoll,
verda l’aigua a la bassa.
Mil colors. Foc i flama.

Blau lo mar a llevant,
blau d’aigua blava,
d’aigua de mar salada,
que no l’hem vista mai
que la tenim tapada
de roques i crestalls
i d’immensa muntanya,
mirada de lluny blava,
de prop verda i morada.
Mil colors. Foc i flama.

Que bufo el cerç gelat
esbargint nugolalls
i quedarà el cel ras,
cel ras com una espasa
i vorem mil colors i foc i flama.


Som gent del Matarranya

I quina llengua parleu,
ja ho sabeu tots o no encara?
-És millor que no ho toquem,
que d’això se’n parle massa.

Però si n’hem de parlar
que quedo una cosa clara:
Que no parlem castellà.
I que no xapurregem,
que parlem, parlem ben clar,
i que mos entenen bé
catalans i valencians.

Arnes, Horta i riba-roja,
la Pobla, Boixar i Morella
parlen com a Pena-roja,
la Vall del Tormo o Maella.
I a dengú li estranye gens
esta forma de parlar,
com no sigue un castellà,
que no sap lo que diem.
I fa més de vuit-cents anys
que estem parlant com parlem.
Sabem parlar castellà,
l’ensenyen a les escoles.
Parlem lo nostre parlar
sense estar a les beceroles;
i de perdre’l no el perdrem.
que sabem lo que mos coste.


Desideri Lombarte. Ataüllar el món des del Molinar. Antologia poètica. Edició a cura d’Hèctor Moret i Artur Quintana (poemes recitats per Antoni Bengochea). Lo Trull,





Més routecru


Oliveres Mil·lenaries

Baladre de Balada


Guia


Hotel Las Dunas

Restaurant del Port









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016