Ruta Ilercavònia

Crononàuta passant per Matarranya,
Morella i Terra Alta
Text: Roman Aixendri
Video: Vlad Pop




Després d'un viatge pel temps la nau espacial necessita reposar. Però el pilot també, us ho ben asseguro. És extasiant anar configurant coordenades per fer un saltiró i presentar-se a una època ja passada. Però també provoca molta basarda aquesta experiència. Em trec l'escafandre, deixeu-me respirar un segon. Si us plau. Només un segon, que els tempos són molt importants per aclimatar-se, també per optimitzar els resultats.

XYZ900A.C./20.35h pam dalt, pam baix i l'adrenalina començarà a ser segregada, salivarà la boca, els pèls de punta. Quan premi el botó ja no hi haurà marxa enrere en aquesta marxa enrere. Disculpeu l'oxímoron. Aquí dins, entre aquestes quatre parets, la vida ens passarà volant com un bufit, també a fora tot serà molt ràpid. Els meus pensaments es sincronitzen amb la realitat i... crack, clock, moc, aaai!
L'aturada ha estat una mica forçosa. Perdoneu, estic una mica cansada. Necessito ordenar les meves paraules,



col·locar-les al lloc correcte perquè siguin intel·ligibles. Us prego que aneu gaudint de la grandesa del paisatge mentre jo em reposo de l'ensurt.

Crec que ja està. Bé, sí, estic una mica desorientada encara, però ja començo a caminar recta. No és gens fàcil rebobinar el temps. No es tracta de prémer només un botó. Es tracta d'obrir la ment a una altra manera de veure les coses, de pensar i de sentir. Voldria que ens ho miréssim així, intentant posar-nos a la pell d'aquells a qui visitem. En aquest cas crec que es tracta d'Ilercavons.

Mireu allà dalt. Qui ho diria! Vivien a les muntanyes. Bé, si em permeteu l'expressió rectificaré per dir que “viuen” perquè si hem retrocedit quasi tres mil anys no és per matar-los sinó per escoltar les seves veus i sentir els seus missatges. Són gent d'alçades, com els monjos. Tota una societat formada per viure a centenars de metres sobre el nivell del mar.



Visita al poblat íber de Sant Antoni a Calaceit, Matarranya, i dinar amb temàtica íbera.

L’HIVERN DEL TIGRE

Andreu Carranza

Lo nostre exèrcit pareixia imparable. Ocupàvem pobles del Maestrat, gairebé tot l'Ebre i el Matarranya i també part de la costa. Però sempre vam fracassar en l'ocupació de Gandesa, una vila que semblava maleïda. A la Terra Alta, eren molts los pobles que van decantar-se per la causa del rei Carles V, però Gandesa, lo poble més important d'esta comarca, situada a la cruïlla de camins entre l'Aragó, Catalunya i València, d'ençà dels inicis de la guerra civil se va manifestar a favor d'Isabel II.
Durant aquell any vam intentar sense èxit prendre la vila en diverses ocasions. Se va assajar l'artilleria de Cantavella, que va haver de retirarse per defectuosa. La baronessa de Purroy, Lluïsa Dara, que es trobava dins de Gandesa,

compromesa en ànima i fortuna en la defensa de la regenta Maria Cristina, va fer penjar al campanar de la ciutat una cabra muntesa i em va enviar un missatge que deia:

De Purroy la baronessa
jura a la cabra muntesa
que mai entrarà a Gandesa.

I jo li vaig contestar també per escrit:
Mes si la cabra muntesa
logra subjectar Gandesa,
ai! ai! de la baronessa.


Andreu Carranza i Font, L’hivern del Tigre.
Editorial Planeta, p.305.




Més routecru


Adéu Galdiri

Reserva de la Biosfera









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016