El Molí de Sotorres
Un jardí secret enmig dels Ports

Horta de Sant Joan



PILAR I JORDI

Una sendera antiga, rejovenida pel trànsit de tractors i furgonetes, s’obre pas entre els turons. Fileres de pins, algunes oliveres i unes quantes figueres bordes puntuen l’entrada al massís dels Ports. Després d’un revolt, tres bancals de blat recent segat endolceixen el paisatge, l’endrecen, i li donen un aire deliciosament toscà. El xerric de les cigales és persistent; és estiu i fa calor. Un dia perfecte per gaudir dels barrancs i les gúbies. Ens atansem al salt de Sotorres, una de les raconades més fascinants dels Ports d’Horta. Al peu de la cascada, un antic molí reconvertit en un allotjament rural. I a l’entrada de la casa, la Pilar i el Jordi, els seus propietaris. La Pilar ens ensenya l’indret. “Som conscients que la primera sensació quan arribes aquí és de pau, de contacte íntim amb la natura. Jo procuro que aquesta sensació que tinc jo també la tinguin els convidats que ens visiten. Quan arriben, m’agrada tenir-ho tot preparat. Sóc molt detallista”. Detalls, petites delícies, secrets. Tant a l’interior de la casa com a l’exterior.
La Pilar reflexiona sobre les sorpreses que oculta l’indret: “Les persones vénen contentes, estan predisposades a passar-s’ho bé, però a més a més, surten més contentes que quan han vingut perquè s’han trobat un lloc i un entorn que no s’esperaven. La millor gratificació és quan et diuen a la pàgina web, la casa ens ha agradat moltíssim, però és que no et fa justícia. Quan hem arribat aquí, tot plegat és increïble…”. El molí de Sotorres és un microclima, un oasi de frescor i verdor enmig del secà. Una bona part d’aquesta sensació l’hi dóna el riu, l’aigua del qual alimenta una piscina natural a escassos metres

de la casa. Adquirit el 1990, el Jordi i la Pilar van implicar-se a fons des d’un bon principi per transformar el molí en un espai habitable, tant restaurant mobles com escollint tots els elements de la decoració: “Un cop rehabilitat, l’usàvem per anar amb amics, per tenir-hi convidats, com a segona residència. Fins al punt que aquesta segona residència fou tan sol·licitada que vam pensar ara ja s’ha fet major d’edat, necessita que tingui vida pròpia… I així vam començar. Era l’any 2006”.
En 8 anys hi han passat unes 2000 persones, i amb algunes d’elles s’ha generat una relació molt estreta. “Hem tingut canadencs, danesos, la setmana entrant ve gent de Sant Petersburg…”, comenta la Pilar, que si alguna cosa té clara és que vol traslladar als seus convidats la mateixa sensació que va tenir ella quan va visitar Horta per primer cop: “El que ara és el meu marit, el Jordi, va fer la mili a Saragossa, i passava pel Coll del Moro cada dia que tenia permís. Tot i que som de Falset, que és a tocar, no coneixíem aquesta zona. Estem parlant de mitjan dècada de 1960… la comunicació no era la mateixa, i de publicitat no se’n feia. Ell sempre deia estic passant per un lloc que és increïble, hi ha una muntanya i un poble…hi hem d’anar, hi hem d’anar. Un cop, a l’estiu, vam fer-hi cap. Vam venir per la carretera entre Bot i Horta, que llavors encara no estava asfaltada. Mai oblidaré aquell primer viatge. Eren Festes Majors i no ho sabíem. Va ser una sensació meravellosa. Era un paisatge tan increïble, que semblava tret d’un conte de fades. No ens ho podíem ni arribar a creure. Horta i els Ports ens van enamorar. En acabar el servei militar,

en Jordi va demanar el trasllat professional a Horta. Vam venir-hi, ens vam casar, i des de llavors no ens hem mogut d’aquí. Els nostres fills han nascut aquí, treballen fora però viuen aquí…i no els treguis d’aquí…”. El Molí de Sotorres pot allotjar fins a 8 persones: “el lloguer sol ser de setmana en setmana", explica la Pilar. “Sempre es lloga sencera, tant a grups d’amics com a famílies. Aquest any l’hem llogat molt a parelles que vénen per fer unes petites vacances entre setmana, de 3 o 4 dies. La casa està repartida en espais ben diferenciats i alguns d’ells molt íntims, per això una parella se la pot fer seva de seguida”. La sala de moles ha esdevingut un menjador espaiós, amb alguns elements de decoració que recorden que just allí fa segles hi havia un molí. El Molí de Sotorres és un petit paradigma de la Terra Alta. Activitat agrícola i natura perfectament fusionades en un entorn idíl·lic: “Natros procurem integrar el poble en el paisatge dels Ports, que emmarca la casa.
El binomi “Ports” i “poble" va molt lligat… I una cosa es complementa amb l’altra. Horta no seria Horta sense Els Ports, i viceversa”. La fresca convida a seure un instant a la vora del riu, sobre una pedra, amb els peus en remulla. Fa estona que no se senten les cigales. No lluny d’aquest paratge, al mas de Quiquet, el jove Picasso va hostatjar-se durant uns dies per intentar guarir-se d’una malaltia. Era l’agost de 1898. Potser va sentir a parlar del salt de Sotorres, i fins i tot potser el va arribar a visitar. Qui sap. La Pilar somriu: “El que ens fascina és que molta gent que ens ve per Picasso acaba enamorat del poble i dels Ports…”





www.molidesotorres.com
Horta de Sant Joan
T. 977 435 021








Més routecru


Tortosa

Arbre Monumental. Pi Ramut


Guia


Camping l'Aube

IDA Can Machino









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016