Ruta per la Punta de l'Àliga i Pas de l'Ase

Moisès, Ulisses, Benjamin i Sancho Panza; els meus companys de viatge


Text: Roman Alexandri
Foto:Andrei Moldovan
Video: Vlad Pop

Camina d’amagat
I a hora fosca surt,
Un ser entremaliat
De tothom i de ningú.



Diumenge de Rams, oliveres i muntanyes i una gran desfilada de gent. Sense palmes ni branques d’olivera. Amb xiruques i roba esportiva. 40 persones més o menys. Aquesta vegada la ruta no ha de ser cosa de solitaris. Vlad, Andrei, Jaume i jo sacrificarem l’etiqueta de “quadrilla indòmita” per unir-nos a un gran grup. Evidentment sí, la cosa canvia quan es viatja amb molta gent. La poesia es transforma en politeia. Les musses escampen la boira i la jovialitat col·lectiva fa acte de presència amb un to desenfadat. Els grups, a diferència de les solituds, són horitzontals, bastions o parcel·les de realisme al més estil Sancho Panza. Aquest figura tan deliciosa, tan poc valorada i que evita que ens deixem abraçar per cabòries immenses. Però què no és bonic ser un Quixot? Més que bonic és encisador.Qui no voldria veure de tant en tant la seva vida plena d’aventures per assolir? És que hem perdut la màgia? I ara, fins i tot caminant en grup, les històries i els pensaments volen, volen i volen i només s’aturen si són caçats. Llavors moren. Però no és el cas. La història no para de contar-
nos grans aventures de grups de persones que van decidir caminar junts per una causa perduda, o no tant. Ulisses i el seu viatge ple d’infortunis. La seva tropa, amb grans pors però amb ànsies d’aventures i voluntat de ferro.També Moisès, capaç de recórrer un desert durant 40 anys amb infants, joves, adults i vells. Les cames més musculoses són la força de les idees. I avant, rema que rema! Ens transformem en muntanyanautes i jo crec que és hora de fer una petita pausa. En aquesta ruta toca ser intermitent, parlar de ficcions però també de realitats. Real és que a caminar ens convida l’agrupació excursionista “La Picossa”. Celebren que han aconseguit obrir noves rutes per un territori que, m’ensumo, està entre Ascó i Móra. Així que passejarem camins esborrats pel temps i recuperats per quatre o cinc entusiastes del patrimoni muntanyenc. Passades les formalitats em torno a connectar ràpidament als meus pensaments. No és que vulgui defugir als amfitrions, al contrari. Però el cap em demana sovint dosis de reflexió “autista”, fins i tot quan hi ha gent al meu entorn. També influeix en l’enclaustrament mental, en aquest cas, que em senti en l’obligació de cercar idees per poder escriure. Que expliquen que estan fent proves cultivant arbres nous al territori, jo em faig un embolic i ja penso en alquímia. Que diuen que la ruta és intensa, jo m’imagino immediatament un refugi d’indis, esperant aventurers afectats per la febre de l’or.

Ascó

Ascó2
Punta d'Aguilar i Pas de l'Ase

La ruta surt des de l'ermita de Santa Paulina, a pocs quilòmetres d'Ascó.




Més routecru


Adéu Galdiri

Reserva de la Biosfera


Guia


Restaurant Les Moles

IDA Can Machino









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016