Escola del Crû 01
Les garnatxes de Capçanes

Text: Blai Rosés


Iniciar un camí, una aventura, és quelcom meravellós i engrescador pel fet que la novetat t’hi està esperant i la sorpresa et pot assaltar en qualsevol revolt del trajecte. Amb aquest reportatge engeguem un seguit d’articles que ens portaran arreu del principat per conèixer com és viu i es practica l’escola del crû. Aquest terme d’origen francès fa referencia a l’activitat vinícola que beu de la filosofia del “terroire”, és a dir, d’elaborar el vi amb varietats locals adaptades al medi, intentant potenciar les característiques del sòl i del clima particulars del lloc.
En front a l’anomenada escola del clon: produccions, normalment de caràcter més industrial, amb varietats potents que s’adapten molt bé a qualsevol terreny.
A l’escola del crû ens aproparem a realitats molt específiques, vinyes velles i sofertes, respecte per les maneres antigues de fer i vins profunds i molt singulars.
Aterrem a Capçanes, un petit poblet del Priorat enfilat en un turó a les faldes de la serra de Llaberia, coincidint amb la 8ª Nit de les Garnatxes. Ens rep l’Adrià Barceló, fill de capçanes, viticultor i persona implicada en la cooperativa agrícola. Fa una tarda solejada i amable de primers de maig i les vinyes verdegen encara tímidament. Sortim del poble direcció est, riera amunt entre camps d’oliveres i horts endreçats. L’Adrià ens guia amb un 4x4 per camins costeruts i pedregosos per finques de ceps llustrats tot explicant-nos les característiques del sòl i les maneres de fer alhora de cultivar i veremar. Com més ens explica més evident es fa que estem davant d’un treball que combina dos compromisos, un primordial amb el respecte cap a la terra i un segon amb la filosofia del treball cooperatiu on la màxima parteix de la solidaritat entre les persones que la treballen. Mentre pugem passem per davant la fotogènica bodega minimalista del Celler

Domenech, una mica més enllà sobresurt un intent lleig i frustrat d’hotel rural de moltes estrelles. Arribant al naixement de la Riguera de la Fou un vell massot abandonat, propietat ara del departament medi ambient, ens crida l’atenció per la seva majestuositat. L’Adrià comenta que seria un bon lloc per fer-hi una casa de colònies. M’enamora la idea. Seguim pujant i pujant, arribem a les seves vinyes, garnatxes (aquí n’hi diuen granatxes) i algo de merlot i pinot; cultivades de manera ecològica, sense herbicides ni pesticides, tan sols amb el tractament de sulfat de coure. Ell porta les vinyes de la família i d’algun pagès ja jubilat. S’ho fa tot ell i al temps de la verema fa conlloga, ell ajuda als seus parents i els parents a ell. Les vinyes estan en terreny argilós, terra vermella, i són molt altes rondant els 500 metres, ens comenta que són les últimes a entrar a la cooperativa. Tanquem la tarda contemplant el sol caient a ponent sobre els altiplans de la Terra Alta, més enllà de les bromes ensucrades que el riu Ebre destil·la.
La Cooperativa de Capçanes neix l’any 1933 gràcies a l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya. Després d’una alternança d’èpoques bones que coincideixen amb les grans guerres a Europa, els canvis en els hàbits de consum i la pressió de les grans marques descriuen una llarga i magra travessia que varia l’any 1995, amb la possibilitat de produir el vi kosher per la comunitat jueva. És en aquest context i gràcies a la determinació dels socis que la cooperativa es modernitza i comença un camí de prosperitat que s’expressa avui amb un estat de salut excepcional. Ara fa més de vint anys que embotellen les seves pròpies marques, vins joves i madurs, i el reconeixement del mercat internacional és cada cop més ferm. Segons diuen, els falta vi. --->






Més routecru


Quico el Cèlio…20 Años

Cuines i vins. El Celler de l'Àspic


Guia


Restaurant El Cairat

Camping l'Aube









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016