Rostres/Semblances
David Monllau

Text: Anna Borràs
Video: Vlad Pop



«Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua...»
Parlo d’un riu mític i remorós
Gerard Vergés. Long Play per a una ànima trista (1986)



Uns ulls petits, incisius i blaus es perden en l’horitzó del riu mentre fan memòria tot rebuscat les paraules per descriure una infantesa humil però plena de bons records i vivències. «Duc al delta al moll de l’os, forma part del meu ADN». David Monllau va néixer prop del riu, a la Casilla, en una barraca. Barraques. Formen part del passat d’aquest home curiós i versàtil, del seu present i d’un futur que ell dibuixa en un imaginari a vegades un xic boirós. El passat dia 15 d’abril, David apareixia dalt de l’escenari del teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, al costat del cantautor Andreu Rifé i encisava un públic jove i entusiasta amb els seu poemes. «Ser d’esquerres dignifica, ser d’esquerres no és dolent, perquè el cor està a l’esquerra i això vol dir sentiment (...)». David és un jove etern malgrat els seus més de setanta anys, un jove que va ser capaç d’engrescar-se amb la proposta d’un dels cantants amb més projecció del moment i junts pensar i compartir el disc «Terròs», fet amb les lletres d’aquest poeta autodidacta i intuïtiu, musicades per Rifé. El llibre «Terra guanyada» (2011) és un recull de la seva poesia, publicat arran del disc Terròs i prologat per l’escriptor i periodista Xavier Bru de Sala: «David Monllau és molt més que el poeta del Delta (...), Monllau té idees, valors, esperit de lluita i capacitat de denúncia». En les pàgines del llibre s’hi entreveuen les seves inquietuds, l’amor i el desamor, la llosa del pas del temps, l’amistat... Té poemes per a tot, uns clamen contra els polítics i les religions, uns altres canten allò que el fa feliç ¬–les barraques, els amics, la vida al delta–, i uns darrers planyen l’inexorable pas del temps.

«Quan ets gran tens experiència
però perds el caminar
de què et serveix l’experiència
si no pots executar.
Perds la vista i perds l’oïd,
només et queda el parlar
però els joves saben tant
que no et volen escoltar
i jo em quedo tranquil,
la vida els ensenyarà»

Fer un cafè amb David Monllau és escoltar molts dels seus poemes, compartir imatges del Delta i parlar hores i hores sense que s’acabin els temes.La conversa té lloc a la seva barraca del Poblenou, gran, esplèndida, tal com ell la somiava quan fa més de vint anys va decidir recuperar la construcció d’aquests habitatges pobres d’arrossar on vivien els pagesos del delta. Allí ell hi té l’hort, la bassa, els peixos, els ànecs i el seu paradís particular. Allí passa tot el dia i al vespre se’n torna a Amposta, a casa, als amics, al Llar. Asseguts davant d’aquella tassa de cafè recorda amb certa tristesa la figura del seu pare a qui se sent estretament vinculat, «el meu pare va ser el meu gran amic, el meu referent. Fa quaranta i quatre anys que és mort i encara ara, quan tinc un dubte, penso què faria ell si fos aquí amb mi». D’aquella relació perdura el seu amor per la natura, per les coses senzilles i franques. David va ser pagès fins els vint anys i enyora les aigües netes dels desaigües, dels tubos i canals. La seva vida va donar moltes voltes abans de fer-se constructor de barraques: d’esforçat camàlic duent sacs d’arròs, a tallador de confecció d’alta costura, jornaler..., «sempre he sigut molt rebel, però n’estic content, perquè sempre he sigut jo mateix». Va ser aquesta rebel·lia el que el va decidir a conrear arròs ecològic, «el primer del delta», assegura, i a reivindicar l’autenticitat de la terra aixecant barraques per tot el territori deltaic. Més de cinquanta n’ha fet i en seguiria construint si no fos per un accident que li va minvar les forces. La primera barraca va ser una rèplica de la de la seva infantesa, a Balada, encara hi és. La segona, la seva, la del Poblenou, i així, mica en mica, a Deltebre, a Sant Jaume, a Els Montells... En tota aquesta aventura hi ha hagut bona part de romanticisme, clarividència i la necessitat de retornar als arrels. «Crec que amb el ressorgiment de les barraques hem donat al delta un valor afegit, hem recuperat una cultura que es perdia i hem creat un nou atractiu per a la gent que ve a conèixer aquesta terra», diu David. La seva empremta es pot seguir al Centre d’Interpretació de Barraques situat a Sant Jaume d’Enveja, on, a més de poder veure com es fa una barraca, hi ha exposades les nombroses maquetes que David va fer i que mostren com era la vida de pagès al delta als anys quaranta i cinquanta del segle XX.

El Poema d’amor de David Monllau, musicat per Andreu Rifé, va ser un dels deus elegits per formar part del recull Terra i Cultura en la segona edició del Premi Miquel Martí i Pol. I al costat de poetes com Joan Brossa, J.V Foix o Salvador Espriu, els versos de Monllau brillen per la seva sinceritat i sentiment.

«Aquí a les routecru del Delta,
al ser els primers pobladors,
qui no es fea una barraca
és perquè se’n fea dos.
Una per a les persones,
l’altra per als animals,
i així anaven treballant
per fer dels erms arrossars (...)»

«Segons com, lo temps val molt,
segons com, viure és pesat.
Val molt més un moment amb tu
que tota l’eternitat.
Si l’amor que sento per tu
El pogués convertir en llum,
no es faria mai més de nit
i el sol es fondria en fum (...)»

«Xeic, Andreu, mos falta un poema d’amor» li va dir David a Andreu Rifé quan estaven acabant el disc Terròs. I el va fer. «Em concentro i m’apareixen els versos, sense pensar massa i és que el meu cap mai no para» somriu. I aquesta vitalitat que sempre es barreja amb curiositat és el que fa que moltes nits, el dia s’acabi al Llar, l’històric bar d’Amposta on es troba amb els amics, on sonen cançons de la terra, on es parla i es discuteix i on se sent com a casa.

«Lo Llar és una passada,
és un lloc enganxador,
ho és més per la gent que hi va
que per la consumició (...)
No sóc un home de lletres,
no escric mai per concursar,
simplement dic lo que sento
del mode que em sé expressar (...)»





Més routecru


Sang de Corb. El vi que has de tastar a...Corbera d'Ebre

Cuines i vins. Cal Faiges









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016