Benifallet, Anima Mundi

RUTA#14

CRAC-CRAC, DESERT, 3D
SNORKEL A CALA VIDRE

L'AMETLLA DE MAR
Text: Roman Aixendri
Foto: Guillermo Barberà
Video: Vlad Pop


No puc no estimar l'aigua. M'emociono només pensar el mar, anhelo tornar a casa. Una onada arriba, i tal com arriba se'n va. L'altra la segueix. Tot tan tranquil, lluminós i, a la vegada, tot en moviment. Em poso a remulla, les mans recorren l'horitzó, respiro la immensitat. Aixeco el cap i veig els núvols, lents, quasi eterns i serens. Miro a terra i aquí el temps passa més ràpid, molt més ràpid però a la vegada molt més lent.
Porto un vestit de neoprè, també unes ulleres i un aparell respiratori artificial de plàstic que m'adverteix de què l'espai subaquàtic no és ben bé casa meva. Tot i aquest petit detall, allà on vagi diré que el Mediterrani és casa meva. Però si en sóc alguna cosa això seria el seu visitant, o amant que s'aproxima a la seva estimada, li fa un petó, i

de seguida a d'allunyar-se en cas que no vulgui prendre mal. Ja la noto pels genolls i al passar-me aigua per la nuca em recorre un pensament. No recordo si ho vaig llegir en algun lloc o em van inspirar les musses que un dia vaig sentir que el cel havia caigut del cel i que des de llavors l'anomenem mar. No ho sé, però és tan bonic tenir aquesta sensació que ja sense parar-hi atenció estic tot jo nedant dintre d'aquest cel invertit.
Si els àngels naden pel cel com jo volo per dins l'aigua entenc perquè aquests éssers alats no se'ns acosten massa. La pressió o la densitat els deuen retornar una i altra vegada cap a la superfície. Tot tan seré que en Vlad, mercès a uns llasts, s'enfonsa dos metres per gravar vídeos i la serenor que transmet es carrega d'intensitat.





Més routecru


El Mercat de la Terra

Llàgrimes de Tardor. El vi que has de tastar a... Bot









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016