arribada dels vaixells

contemplatiu. Melodies agradables que s’escapen de finestres acabades d’obrir, magatzems de nevera i taula llarga - santuaris on conviuen les tomates de penjar amb tota mena d’andròmines marineres-, cadires de bova on reposen xarxes a mig sargir, mestresses que escombren els portals amb somriures confiats, d’una altra època... No hi ha dubte que la mar atorga a la Ràpita - i als seus habitants- serenor i autoestima. Els vincles amb Itàlia són evidents tan bon punt s’arriba a la plaça del Cóc, el centre neuràlgic de la vila. L’herència italiana és una teranyina invisible, que Emili Rosales va fer emergir prodigiosament a La ciutat invisible (Premi Sant Jordi, 2004).
Innegablement mediterrània -als carrers del Barri es juga a la morra, com en tantes poblacions de Sardenya i Còrsega, la Ràpita és més “italiana” que “mediterrània”. Ho explica la seva geografia; especialment la badia dels Alfacs i la proximitat del Delta. L’hivern regala moltes matinades de boirina veneciana. És llavors quan la Ràpita adopta una atmosfera del tot adriàtica, de marbre.


Venda del peix

Amb l'arribada dels vaixells
a primera hora de la tarda el port
s'omple de moviment.


Venda del peix a la Llotja de La Ràpita

Venda del peix a la Llotja de La Ràpita




Més routecru


Lo Nostre Arròs

Hotelets. Torre Forcherón


Guia


Hotel Restaurant Can Batiste

Museu de les Terres de l'Ebre









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016