arribada dels vaixells

contemplatiu. Melodies agradables que s’escapen de finestres acabades d’obrir, magatzems de nevera i taula llarga - santuaris on conviuen les tomates de penjar amb tota mena d’andròmines marineres-, cadires de bova on reposen xarxes a mig sargir, mestresses que escombren els portals amb somriures confiats, d’una altra època... No hi ha dubte que la mar atorga a la Ràpita - i als seus habitants- serenor i autoestima. Els vincles amb Itàlia són evidents tan bon punt s’arriba a la plaça del Cóc, el centre neuràlgic de la vila. L’herència italiana és una teranyina invisible, que Emili Rosales va fer emergir prodigiosament a La ciutat invisible (Premi Sant Jordi, 2004).
Innegablement mediterrània -als carrers del Barri es juga a la morra, com en tantes poblacions de Sardenya i Còrsega, la Ràpita és més “italiana” que “mediterrània”. Ho explica la seva geografia; especialment la badia dels Alfacs i la proximitat del Delta. L’hivern regala moltes matinades de boirina veneciana. És llavors quan la Ràpita adopta una atmosfera del tot adriàtica, de marbre.


Venda del peix

Amb l'arribada dels vaixells
a primera hora de la tarda el port
s'omple de moviment.


Venda del peix a la Llotja de La Ràpita

Venda del peix a la Llotja de La Ràpita




Més routecru


Lo Nostre Arròs

Hotelets. Torre Forcherón









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016