El fet artístic a
Horta de Sant Joan

Foto: Guille Barberà
Text: Cinta Mulet

És estranya l’abundància d’artistes que han triat Horta com a seu de la seva residència principal. Fet curiós. Un poblet allunyat dels nuclis urbans on s’articulen els actes, on sembla que creixi l’enginy afavorit per l’intercanvi intel·lectual i on sembla que es consolidi la cultura d’una nació. I, tot plegat, la llunyania, la ferestegor, l’isolament, tant del nord com de sud, no li són impediments per a ser una terra atractiva a les sensibilitats més diverses. Potser la inhospidesa dels seus hiverns o la solemne llargària de les nits fredes siguin un lloc apte a l’exclusiva solitud que busca l’artista.
Horta incita a la creació, l’empedreïda frase de Picasso “Tot el que sé ho he après a Orta” ho testimonia. Potser es pugui explicar pel magnetisme de les seves muntanyes que, alhora, embruixen. Les seves muntanyes. Aquesta borratxera de força que emana del seu subsòl. Ningú o bé pocs ho saben del cert, però molts ho perceben. La intuïció és un saber (potser el més antic, adherit a les cèl·lules que la genètica marca a costelles dels anys). Els més sensibles de tant que ho senten no en poden ni fugir, vet aquí una possible clau del perquè tants artistes s’hi senten atrets i, per de més, atrapats. Horta o el clos silenciós que la ment humana exigeix als que han nascut per a la recerca de l’essència, d’allò exclusiu que doni sentit a l’existència.

Cinta Mulet
Retrat de Cinta Mulet

Cinta Mulet

Cinta Mulet




Més routecru


Horta de Sant Joan

Salvador Carbó









TRAVEL CULTURE

         



Equip
Contacte
Contractació
Treballa amb nosaltres
Condicions d'us
Política de privacitat
©rreset 2016